viernes, 29 de julio de 2011

Quan deixar un llibre que estas llegint?

                                                                      

Torre de babel
                                                                              



La Torre de Babel en llamas
Sempre és dificil saber quan deixar o no un llibre, es planta a la teva llista d'espera de llibres i és difícil ignorar-ho dia rere dia. Allà, plantat, amb el seu punt de llibre ben posadet, i les seves tapes dures dient Léeme, no te arrepentirás. Et provoca un sentiment de culpabilitat que no pots amb ell, i comences a posar excuses com, no tinc temps, se m'està atragantant aquest llibre, és lent o és ràpid, ara no es el moment, és massa difícil d'entendre, etc... A tots/es ens ha passat alguna vegada, n'estic segura.


Quan arribes a aquest moment, no patiu, es més fàcil quan simplifiquem. Valga la redundancia. Analitzar el per què no estem llegint aquell llibre o per què l'estem llegint sense ganes no val la pena, us descobreixo avui, el meu codi deontològic personal i transferible del llibre

En endavant El Codi.

Advertència: No hem de llegir llibres per obligació perque si llegim llibres per obligació no podem aplicar El Codi.

1) Si té menys de 100 pàgines l'has de llegir. És molt poc i quan te n'hagis adonat ja s'ha acabat. 


2) Sigues sincer/a amb tú mateixa aplicant l'esquema que adjunto a continuació, en aquest cas, la pregunta central seria ¿Quiero seguir leyendo el libro X?



I ja està, només queda un sol pas.


L'últim pas El Codi és cabdal, fonamental pel futur, i respon a la pregunta tan incòmoda  (si no coneixes El Codi) ¿què fem amb el llibre?


3) Escanejo la provinença del llibre i aplico el codi deontològic del llibre:

                                         
Si provè de la biblioteca pot passar,

3.1 Ens han enviat 1 avis per mail dient que tens tres dies per tornar-lo.



3.1.1 EL LLIBRE TÉ UNA RESERVA. És un llibre que tú no estàs llegint pero alguna persona està esperant per llegir-lo ERGO Cal tornar el més aviat possible el llibre.

3.1.2 NO TÉ CAP RESERVA

3.1.2.1 RENOVEM PER 30 DIES MÉS
3.1.2.2 JA HEM RENOVAT PER 30 DIES MÉS i encara no l'hem acabat de llegir RENOVEM PER 30 DIES MÉS.
3.1.2.3 HEM RENOVAT JA DOS VEGADES i encara no l'hem acabat, el llibre no és nostre, no és "mi teshoooorooooo, Gollum, Gollum!!! Suelta el libro!!!! i llavors TORNES EL LLIBRE i punt! No hi pensis més. Era el millor per tots/es.
                                             
         

Si prové d'un conegut/a

3.2 TORNA EL LLIBRE LA PRIMERA VEGADA QUE AQUELLA PERSONA ET PREGUNTI si t'agrada el llibre perque en el fons està pensant " Torna'm el llibre, no et penjis més"


3.2.1 Si aquella persona no diu res i no te'l reclama, no importa, no busquis en aquest fet una justificació per no tornar-lo, sigues realista i aplica la opció 3.1 del Codi.

3.2.2 Si aquella persona no diu res i és perque tú ja li vas deixar un llibre i no te'l va tornar i encara estàs esperant que te'l torni, t'ho prendras com un intercanvi de presoners. El codi diu clarament: EL SEU LLIBRE ARA JA ES TEU. NO EL TORNIS.

Si prové d'un amic/a o d'un familiar pròxim                                  




4.1 Aquest amic/familiar confia amb tú i sap que sempre li has acabat tornant el llibre o llibres.

4.2 Aquest amic/familiar té llibres teus i tú tens llibres seus, diguem que compartim biblioteques i a ningú l'importa, ni a vosaltres mateixos, de qui es què o quan tornar-ho. Això si, si el necessita pel que sigui, es torna el llibre ANTES QUE CANTE EL GALLO.


                                                             

Si el llibre es teu                    


Aquesta opció sembla que podria ser la millor pero es una "manzana envenenada",  és la més perillosa de totes, inclús El Codi  presenta llacunes en aquest sentit perque no cal decidir res, com és meu, no hi a pànic, ni estress, ni pressió, ni res. L'he pagat amb els meus diners i l'he posat a la prestatgeria.
Mira-te'l. Oi que queda mono????


En aquest cas, el codi només dona recomanacions:


5.1 Si algú te'l demana per llegir-lo, no diguis mai, "uixxx No, que aquest me l'estic llegint, quan me l'acabi te'l deixo" perque ets un fotut mentider/a, DEIXA'L.
ELS LLIBRES NO SON PER FER BONIC A UNA PRESTATGERIA SON PER LLEGIRLOS.

5.2 Si passen anys i no recordes ni com començava l'argument ni res de res i el teu interès ha desaparegut totalment. Posa'l a sota d'un arbre o en un banc del parc.
                                DONA'L A LA SOCIETAT.
UN LLIBRE ÉS UN TRESOR. HI HAURÀ ALGÚ QUE SERA FELIÇ QUAN EL TROBI.

5.4 Els dies passen, les hores passen i arriba el moment de llegir-lo i l'acabes.

5.3 Ara ha arribat el moment, tú pots, no siguis egoísta, no siguis fals, no tinguis recança, fas el millor per la literatura, no defugis el sentit comú:  recordes que aquell llibre era dolent de collons, no l'has llegit perque es infumable, ningú te l'ha demanat, ni te'l demanarà mai. RECICLA'L AL CONTENIDOR BLAU DEL PAPER.

Fi del Codi.


En cas de dubte consulti al seu bibliotecari/a o a la rateta de biblioteca, osease yo misma, mismamente.

PD:   Hi ha vegades que penso en una teoria alternativa que inutilitzaria per complet El Codi i si no ho aneu dient arreu i sou capaços de guardar el secret, es la següent:


Els llibres ens escullen a nosaltres. No us ha passat molts cops que aneu a topar amb un llibre en el momento adecuado en el lugar apropiado???
 Si som sensibles a  llegir-los i és el moment oportú, sempre es deixen acabar de llegir.
Son els llibres els que prenen la decisió de ser llegits o no.



lunes, 25 de julio de 2011

Que es una rata de bibioteca?





Una rata de biblioteca es alguien, no es una cosa, acostumbra a no ser estupida ni ignorante pero de vez en cuando, como todo el mundo, lo puede ser.

Una rata de biblioteca es feliz entre libros, es alguien a quien no le asusta la soledad ni el aislamiento, es un ser autodidacta y un poco introvertido.

Una rata de biblioteca ama la música, porque una biblioteca contiene música, contiene películas, contiene cultura y arte en abundancia.

Una rata de biblioteca no acostumbra a mostrarse vulnerable ni cercana, su comportamiento es esquivo.
Es difícil entrar en su pequeño universo, seguro y a salvo de miradas ajenas. Sus objetivos, aun siendo nobles, no son alcanzables en numerosas ocasiones.




Cuando abre las puertas de su templo, su hogar del saber, sus libros, su música y su arte, confía.

Puede confiar y dar en préstamo volúmenes valiosos en su haber.

Cree que la sabiduria compartida es fundamental ante la acmulación de saber de unos pocos.

Trabaja para una democratización de la cultura y del arte en todas sus manifestaciones.

Tiene fe, un mundo mejor es posible.

Sabe que algun día llegará la paz y el entendimiento mutuo.

Nadie le dijo a la rata de biblioteca que el camino seria facil y ella es consciente que ahí reside la belleza y el encanto del mismo.



A veces, el mar llega a la orilla con más fuerza, y rompen las olas contra las rocas sin compasión, pero el mar sigue ahí, ancho, inmenso e inalcanzable. De una belleza tan impresionante que da miedo sólo de mirarlo.


Las ratas de biblioteca son sensibles, soñadoras y brillan con luz propia, sueñan con un mundo movido por el amor y la fraternidad entre los pueblos. Es sensible a las injusticias y a los abusos de poder. Es intransigente cuando se cuestiona si el hombre es bueno por naturaleza.


El ser humano es bueno por naturaleza y el universo es benévolo. Si algo necesitas, pídelo.
Y éstas, para la rata de biblioteca, son y seran verdades ineludibles.



Acabo con el pensamiento primero del libro V de meditaciones de Marco Aurelio:



“Al amanecer, cuando de mala gana y perezosamente despiertes, acuda puntual a ti este pensamiento: «Despierto para cumplir una tarea propia de hombre.»

¿Voy, pues, a seguir disgustado, si me encamino a hacer aquella tarea que justifica mi existencia y para la cual he sido traído al mundo?
¿O es que he sido formado para calentarme, reclinado entre pequeños cobertores?
«Pero eso es más agradable».
¿Has nacido, pues, para deleitarte? Y, en suma, ¿has nacido para la pasividad o para la actividad? ¿No ves que los arbustos, los pajarillos, las hormigas, las arañas, las abejas, cumplen su función propia, contribuyendo por su cuenta al orden del mundo? Y tú entonces, ¿rehúsas hacer lo que es propio del hombre? ¿No persigues con ahínco lo que está de acuerdo con tu naturaleza?
«Mas es necesario también reposar.»
Lo es; también yo lo mantengo. Pero también la naturaleza ha marcado límites al reposo, como también ha fijado límites en la comida y en la bebida, y a pesar de eso, ¿no superas la medida, excediéndote más de lo que es suficiente? Y en tus acciones no sólo no cumples lo suficiente, sino que te quedas por debajo de tus posibilidades.
Por consiguiente, no te amas a ti mismo, porque ciertamente en aquel caso amarías tu naturaleza y su propósito.
Otros, que aman su profesión, se consumen en el ejercicio del trabajo idóneo, sin lavarse y sin comer. Pero tú estimas menos tu propia naturaleza que el cincelador su cincel, el danzarín su danza, el avaro su dinero, el presuntuoso su vanagloria.
Estos, sin embargo, cuando sienten pasión por algo, ni comer ni dormir quieren antes de haber contribuido al progreso de aquellos objetivos a los que se entregan.
Y a ti, ¿te parecen las actividades comunitarias desprovistas de valor y merecedoras de menor atención?”










viernes, 22 de julio de 2011

El rayo que no cesa

Miguel Hernandez fue el primer poeta que admiré.
El Sr Velilla, mi profesor de literatura favorito, nos recitó una mañana cualquiera de COU su Nanas de la cebolla, me estremecí y ya no hubo vuelta atrás, yo queria escribir así.



Miguel Hernandez fue pastor de cabras, fue escritor, fue esposo, padre y republicano, y sólo esta última faceta lo llevó a la prisión donde murió. Malas lenguas dicen que también fue porque lo llamaban el poeta del pueblo y escribia para y por el pueblo, pero debieron ser malas lenguas, lenguas que escuchaba aquel dictador que ya casi ni recordamos. Pero la poesía de Miguel Hernandez es recordada y sigue viva. Y sirva para él y para todas las voces que como él no sobrevivieron a la guerra ni a la posguerra, éste tímido y humilde homenaje.

He escogido solo dos poemas, harto suficientes para admirar la grandeza de su creador.





12


Una querencia tengo por tu acento
una apetencia por tu compañía
y una dolencia de melancolía
por la ausencia del aire de tu viento.

Paciencia necesita mi tormento,
urgencia de tu garza galanía,
tu clemencia solar mi helado día,
tu asistencia la herida en que lo cuento.

¡Ay querencia, dolencia y apetencia!:
tus sustanciales besos, mi sustento,
me faltan y me muero sobre mayo.

Quiero que vengas, flor, desde tu ausencia.
a serenar la sien del pensamiento
que desahoga en mí su eterno rayo.





10

Tengo estos huesos hechos a las penas
y a las cavilaciones estas sienes:
pena que vas, cavilación que vienes
como el mar de la playa a las arenas.

Como el mar de la playa a las arenas,
voy en este naufragio de vaivenes,
por una noche oscura de sartenes
redondas, pobres, tristes y morenas.

Nadie me salvará de este naufragio
si no es tu amor, la tabla que procuro,
si no es tu voz, el norte que pretendo.

Eludiendo por eso el mal presagio
de que ni en ti siquiera habré seguro,
voy entre pena y pena sonriendo.




Not easy to translate but you should try it.

sábado, 16 de julio de 2011

A l'estiu tota cuca viu


Estic llegint poquet ultimament, la rateta està de vacances, ara la Núria, la de sempre, la petita, canta, escolta música i tot i tenint bons llibres a la recàmara, escolta i descansa.

Music

Quins llibres tinc en llista d'espera?

Dime quien soy de Julia Navarro
Olor de colònia de Silvia Alcantara
To the moon and back de Jill Mansell's
La rueda de la vida de Elisabeth Kübler-Ross
It happened one summer de Polly Williams

Music

També tinc pendent comentar El tiempo entre costuras de Maria Dueñas, HO SÉ, pero es que encara no l'he pogut acabar, tothom l'ha tret de casa meva per llegir-lo primer. Q per altra banda és fantàstic. No creieu???



Estic en un moment interessant de l'argument i promet, i quan en contades ocasions un llibre et conmou així a vegades el vols allargar per no arribar al final tan acceleradament com la teva capacitat de llegir ràpid t'impulsaria fer.

Music

Els llibres, les noveles, son un espai on sento que trobo sentit a les coses que no entenc (i molt sovint a les que entenc)  i em congratulo d'haver nascut en aquesta espècie (tan imperfecta per altra banda) que pot llegir i estar rodejada de tants èssers amants de la literatura.

Vosaltres, m'ajudeu a completar la biblioteca, la compartiu, l'enriquiu, la cuideu i la respecteu.

BSO

Gràcies.

To translate: From Català to English