martes, 28 de febrero de 2012



CARALLOT


Espero que trobis el nas a prop del coll

i la meva boca feta un barret de rialles

entre somnis.

Espero que trobis camp per córrer

esbufecs

galtes enceses

cireres

entre somnis.

Espero que trobis espurnes

salts d’aigua

sol ixent

ales

entre somnis.

Espero que trobis

pampallugues

vermell

negre

entre somnis.

Entra pels ulls

i endinsa’t.

Tens carta blanca,

jo, no goso.



M'atura una esponja al clatell

cofoia de versets apòcrifs.


(2012)

viernes, 24 de febrero de 2012

I'm walking on sunshine

Ja estic aquí.

Amb força i empenta i ganes i coses a dir.

Aquestes jornades apartada del blog m'han ajudat a enfocar la mirada en altres coses importants que mereixien la meva dedicació plena.

Una d'elles ha estat la meva participació en un concert, el meu debut a un teatre, ja ja ja, us ho podeu creure? Una ratetadebiblioteca debutant a un teatre com el Victòria?? Doncs es veu que no ha estat un somni, tinc proves i ja m'he pessigat fins a deixar-me morats a les extremitats inferiors i superiors. Va succeir de veritat, i va ser una de les millors experiències que he tingut en la meva vida.

Curiosament, el blog ha seguit viu, de fet més viu que quan publico, he rebut més visites sense publicar res que publicant religiosament cada 3-4 díes. Hi ha coses que no tenen explicació, vosaltres, estimats/es lectors/es sou ben bé misteriosos/es i sorprenents fins a l'infinit i més enllà.

ES POT SABER QUÈ COI HEU FET?? ARA QUE TORNO A PUBLICAR M'ABANDONAREU A LA MEVA SORT?? Amb toooooot el carinyu. Qui us entengui que us compri...baratets no sortiu...

Una, s'empesca la manera de fidelitzar les seves visites i es trenca el cap per a veure què pot publicar, què tindrà èxit, què atraurà més visites i resulta que si no faig res de res, el portal es supera a sí mateix...

Quina vida aquesta!! Amb la solució als nostres mals de cap just davant del nostre nas i sense adonar-te!



Bé, res més, torno a estar aquí al vostre servei.
No dubteu contactar amb mí per dubtes, aclaracions, suggeriments i queixes relacionades amb la diversitat cultural, la democratització dels béns culturals, la biblioteconomía i la documentació de qualitat.
Tresors capaços de trencar esquemes i creuar fronteres inimaginables.

OPEN YOUR MINNNNDDDDDDDDDDD.

Be water,

jueves, 2 de febrero de 2012

Sarandonga Cuchibiri Cuchibiri


Trópico de Capricornio de Henry Miller, a galeres, a Sibèria, castigat mirant la paret, exiliat de la tauleta de nit a la prestatgeria. Llástima, m'agradava molt, quan un llibre s'encalla és antinatural seguir. D'altra banda penso que he faltat a la meva paraula perque vaig dir que l'acabaria encara que fos l´últim llibre que lleguís. Ho sento, m'he quedat atrapada en una excesiva densitat de discurs, en el protagonista dual, que demana relectures i reflexions molt profundes! Afortunadament, és de la biblioteca familiar i no l'he de tornar. (Vean post : Quan deixar un llibre que estàs lleguint, últim post de Juliol 2011)

Firmin de Sam Savage, el que he llegit fins ara, m'agrada.


Timbuktú de Paul Auster, Sant tornem-hi amb Paul Auster, éramos pocos y volvió Paul Auster. Vean post dedicado a Paul Auster. Porto unes poques planes, lletra gran, força efímer i s'agafa el fil argumental en un plis plas.




( Avui no tocava post perque ja el vaig fer ahir. Normalment deixo 3 o 4 díes i en aquests díes apareix el tema, o la motivació per escriure o compartir quelcom.

Pero avui no. Avui em dirigeixo a vosaltres per tancar la paradeta un temps, el que sigui.

No vull escriure res, ara com ara, estic de talant mandròs, blue period.

És cert, que tinc com una imatge, una happy idea, un esborrany del que podria ser un nou projecte poètic pero no s'acaba de manifestar clarament.
Ja sortirà si ha de sortir, mientras tanto, malgrat no estigui feta de pasta pacient, segueixo ballant, 1,2,3, 1,2,3 i en moure la creativitat d'un lloc a l'altre en algun moment faré el click (del que ja us he parlat altres vegades) i  potser escoltaré el tret de sortida, o algo... 


Ai, la inspiració.... o hi és i mirem cap a una altra banda, o no hi és i l'esperem.


Les muses i els mussols, no son de fiar i donen voltes, és l'atractiu que tenen, molt sovint només trepitjen camins de somnis, no sels pot consentir massa, ni fer massa cas, no saben qué volen i menys encara has d'esperar que et visitin així, a la lleugera. Son éssers fanàtics que s'alimenten de capricis selectes. No paga la pena enganyar-te a tú mateix/a, tal com venen, marxaràn. Caminen al teu costat sense veure'ls, no poden negar la seva predisposició atàvica, inconstant i picaflor de sèrie.


Ohhh   La inspiració....
t'ha tocat una tasca punyetera, carregues una motxilla feixuga a les teves esquenes.


EN CONCLUSIÓ, lo dicho, dicho está, avisar-vos que em donaré un descans i no tinc data límit per tornar.
Tanco temporalment la biblioteca per reformes. )

Jo faré mutis por el foro. 
Permeteu-me doncs que em calçi les botes altes i em posi el vestuari de prevenció de riscos,
idoni per picar pedra...
No voldria pas prendre mal.
No, si ho puc evitar.





Avui ni petons ratatils ni dels normals. Un bona nit matuser i embolica que fa fort...

Fins aviat,

miércoles, 1 de febrero de 2012

Chincha Rabiña

Este post, también se podria llamar, cosas que me sacan de mis casillas, o quizà, cosas que sacan lo peor de mí.


Si sufren del corazón o de algo relacionado con hígado o estómago, las autoridades sanitarias advierten que la lectura de este post puede ser perjudicial para su salud.


Sin más preámbulos, ahí va, 



Que alguien se pare delante de la puerta de entrada de un comercio, local, bar, etc... Y más concretamente, que me pongan freno. Que pongan su cuerpo entre tú y la puerta y su mano derecha cogiendo la maneta para imposibilitar tu entrada mientras ellos buscan UFOS en el cielo, hablan con un amigo/a o simplemente hacen ver que olvidaron algo, que dudan, qué dudan!!! 
Por todos los dioses del olimpo, mal rayo les parta.


Las muñecas de porcelana...no hacen falta palabras, que las podría encontrar facilmente, que conste...
creepy por poner un ejemplo


Las personas que van de una caja a otra de la cola del super sin decidir dónde ponerse. Siempre son personas que tenemos delante de nosotros y no detrás, Cachis en la mar!!
Lo peor es cuando comparten su desasosiego vital con nosotros y te preguntan - Nena, Dónde me pongo??




El único Winnie The Pooh bueno, es el Winnie the Pooh muerto.
Aún no tenia uso de razón, y en casa teníamos una colección ilustrada de cuentos y ya entonces, institntivamente, lo repudiaba, lo tiraba, lo rechazaba. Creo que hasta lo tenía en el estante más alto, girado...



Tú eres una mujer sapiens??? Menudo cretino austrolopi mil veces gilipollas 
el creativo o equipo de creativos
que han hecho este anuncio.
Este anuncio me saca de mis casillas. És más poderoso que yo, lo siento.



También odio esperar cuando veo algo claro.


y música maestro, de las músicas que no dan rabia....aunque sí los vestuarios.....



MUAAAAAAAAAAAACSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS
rabiosos/as del mundo!!!